Iniciat per les Nacions Unides a Ginebra 30 setembre es va crear 1957 ADR (Accord europeu relacionat amb el transport internacional de marxes perilloses per ruta) Acord Europeu sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera, va entrar en vigor només el 29 de gener de 1968, vàlida al territori de tots els països de la UE, així com a Kazakhstan, Azerbaidjan, Marroc.
A Rússia se’n diu un similar ADR.
Més enllà d’ADR transport de mercaderies perilloses També està regulat d’acord amb la Instrucció provisional “Sobre el transport de mercaderies perilloses per carretera” del Ministeri de Transports.
A més d'aquest acord, els contractes de transport de mercaderies perilloses són vàlids a Europa:
CODI IMDG (Codi internacional marítim de mercaderies perilloses) - Codi internacional per al transport de mercaderies perilloses per mar (MK RID).
OACI-TI (Instruccions tècniques per al transport segur de Mercaderies perilloses per AIR) - Instruccions per al transport de mercaderies perilloses per aire, document ICAO 9284.
RID (Normativa internacional pel transport de mercaderies perilloses per ferrocarril) - Un acord sobre el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril.
Les mercaderies perilloses es subdivideixen en classes i subclasses, segons GOST 19433–88 i el Codi internacional de mercaderies perilloses (Codi internacional de transport de mercaderies perilloses per mar). La seva classificació (assignació a una classe, subclasse, categoria i grup) es fa en funció del tipus de perill. Els tipus de perills es classifiquen segons els criteris següents. Explosivitat, Inflamabilitat, Toxicitat (toxicitat), Acidesa (corrosivitat), Radioactivitat, Oxidació (propietats que promouen la combustió)
Classes de perill segons la classificació ADR
Segons ADR, totes les mercaderies perilloses han de tenir un grup d’embalatge determinat. El grup d’embalatge caracteritza el grau de perill de la càrrega transportada. Es divideixen en tres grups:
Jo - molt càrrega perillosa.
II: només una càrrega perillosa.
III - càrrega lleugerament perillosa.
Una classe de perill 3 és la seva capacitat de vaporització. Els envasos segellats eliminen la formació de vapor i les fuites. 3-anar La classe pot ser un dels principals perillositat i el màxim de perills addicionals 2.
Classe 1. El principal perill.
Classe 2. Risc principal + toxicitat.
Classe 3. Perill major + corrosivitat.
Classe 4. Principal perill + toxicitat + corrosivitat.
Classe 4.1 - grup d'embalatge - II o III. Aproximadament 5% d’aquestes substàncies presenten un perill addicional (inestabilitat tèrmica), possibilitat d’explosió (sofre, cel·lulosa).
Classe 4.2 - grup d’embalatge - I, II, III.
Classe 4.3 - grup d’embalatge - I, II, III.
Classe 5.1 - grup d’embalatge - I, II, III (fertilitzants minerals, peròxid d’hidrogen).
Classe 5.2: no té grups d'embalatge (matèries primeres de plantes químiques).
Classe 6.1 - grups d'embalatge - I, II, III. Té molts perills addicionals (àcid hidrocànic, arsènic, substàncies que contenen mercuri, etc.).
Classe 6.2: no té grups d'embalatge.
Classe 8 - grups d'embalatge - I, II, III. Té molts perills addicionals.
Classe 9 - grups d'embalatge - II, III. (la pols d’amiant és un cancerigen, les substàncies durant la combustió que emeten diòxids, també cancerígens, no es descomponen durant els anys 20).
La peculiaritat de la classe 2 és que no té el perill principal i no té grups d'embalatge. Té les següents propietats perilloses especials i les seves designacions especials:
A - asfixiant - crea una escassetat d’oxigen per respirar en espais tancats (gasos inerts).
O - oxidant, és a dir, contribuint a la combustió (oxigen).
F - inflamabilitat (propà).
T - verinosa.
A continuació, dues o més propietats perilloses alhora.
TF - verinós + inflamable.
TC - verinós + càustic (corrosiu).
TO - verinós + oxidant.
TFC - verinós + inflamable + càustic.
TOC: verinós + oxidant (contribueix a la crema) + càustic (corrosiu).
Un grup d'embalatge no està assignat a les classes següents:
L’enviador selecciona l’embalatge de les mercaderies perilloses. Els envasos dobles s’utilitzen no separables. Si es pot desmuntar l’embalatge, es tracta d’un embalatge combinat. S'utilitza sovint IBC (Bulk Intermediate) Contenidor): un envàs de capacitat mitjana fins a 3000 litres. Aquests envasos es consideren envasos. Cal comprovar el marcatge de la càrrega. Senyal obligatori de perill. És un rombe amb una longitud de costella no superior a 100 mm. Assegureu-vos de col·locar totes les etiquetes de perill a un costat del paquet.
La fiabilitat de l’embalatge s’indica amb les lletres llatines X, Y, Z. És imprescindible comparar el grup d’embalatge i la fiabilitat de l’envasament.